LÀMINA TINGÜS – Sóc sensible, refinat, “molt artístic, no?” T’estalvio la feina de decorar les blanques parets impersonals de la segona residència de la costa. Em penges amb tanta satisfacció com si la foto l’haguessis feta tu; però al capdavall, ha estat el teu gust innat qui t’ha fet triar-me d’entre totes les altres imatges predissenyades. (Llàstima que la reproducció parcial de Klimt no et combinava amb la funda del sofà). T’he fet dubtar força entre les pedretes apilades, l’estampa parisien (amb la torre Eiffel inclosa amb subtilesa, per favor, no sou uns provincians) i el primer pla del narcís en flor. Si fos per l’habitació de la nena ho tindríeu clar, Audrey Hepburn és aposta segura, però ai las! És per la saleta d’estar. A més, ara la nena se us ha fet punki i no vol res que no sigui de Soziedad Alkoholica, per a màxim disgust de la tieta Amparo. Però és igual, repeteix el mantra i surt d’aquest femer de calces i papers; en el pla públic quedo jo. Mireu com es perd el camí cap a la platja entre les boires, la sorra ondulada per la brisa, el canyissar al fons, el mar tranquil. És allò una barqueta? I tot en un blanc i negre molt zen. Sóc tranquil·litat, assossegament, harmonia, calma, repòs, concòrdia, quietud, agradable reunió familiar. És igual que després us foteu a crits davant meu. Jo us miro plàcid des de la paret. Per què haver d’esperar a que els convidats es formin una idea de vosaltres quan els la pots donar directament amb una ullada a la paret? Estigueu tranquils, que heu comprat AMOR.

CUINA AHALÅ – Joc d’estovalles individuals, plat, bol, cullera, forquilla, ganivet, palets xinesos, got. Un encontre casual amb uns amics pel carrer? Demostreu el vostre esperit jove amb un espontani ‘Ai, voleu pujar?’, preparats per a qualsevol imprevist, sense molestar-vos per com estarà la casa (igualment, està obsessivament neta, no teniu de què disculpar-vos). En un moment, obriu l’armariet (el dels poms de peltre d’efecte envellit), em desplegueu amb gest natural damunt de la taula (que no se us noti l’orgull, si us plau, que queda fatal) i ja ho teniu.
· Estovalles individuals (així sembla que s’ha de recollir menys), d’un desenfadat entreteixit de branquillons sintètics amb mesurat efecte rústic.
· Plat gros, blanc i relluent amb un levíssim solc en un marge (no va fer mal, simplement era per diferenciar el model PLÄ dels altres quaranta models de plats grossos i blancs i relluents).
· El bol gràcies al qual, des de la seva compra, el consum d’arròs a casa ha incrementat un 40% (a causa del seu ideograma japonès al fons).
· Cullera panxuda, ganivet ondulant i forquilla de tres dents, per atacar sense reserves i amb actitud tot tipus de menjar macrobiòtic.
· El got TENJI, de fusta fosca de salze, ideal ja sigui per beure aigua, vi o el repertori policromat de tès.

Amb un matrimoni a punt d’anar-se’n a la merda,
un parell de nens amb amics horribles i mal educats
i una trepa d’amics sonsos de conveniència i per proximitat,
aquí no hi ha Déu que es diverteixi de debò.
I aquí entro jo a l’hora del vermut… .